Li Cartusie de Parma
de Stendhal
Unesim Libre
Unesim Capitul
Traductet de Robert Winter
Version 1.11 (changeat 17 januar 2011)
Milano in 1796
Ye 15 may 1796, Generale Bonaparte fat su intrada ad-in Milano al cap de ti yun armé quel hat recentmen transeat li Ponte de Lodi e hat docet al munde que pos tant mult centennies César e Alexander havet un successor. Li miracules de bravore e de genie, de queles Italia esset un testimon, in quelc mensus avigilat un dormient popul; ancor un semane ante li ariva del Franceses, li Milaneses opinet que ili esset nequó plu quam un bande de brigantes, acustomat a sempre fugir avan li truppes de Su Imperial e Reyal Majestie: adminim to esset raportat a les, tri vezes chascun semane in un micri jurnale, tam micri quam un manu, printat sur sordid papere.
In li medievie, li Republicanes de Lombardia hat pruvat que su bravore egalat li bravore del Franceses, e ili meritet vider lor cité rasat til li terra per li imperatores de Germania. Pos ili hat devenit 'loyal subjectes' lor principal afere esset li printation de sonettos sur nas-linettes de rosi tafta quande evenit un maritage de un yun fémina qui apartenet a alcun nobil o rich familie. Du o tri annus pos ti grand epoca in su vive, un tal fémina typicmen prendet un 'servient cavaliero': quelcvez li nómine de cicisbeo, selectet per li familie del marito, ocupat un honorabil loc in li contrate de maritage. It esset un grand distantie ínter ti-ci efeminat mores e li profund emotiones incitat per li subit ariva del francesi armé. Bentost aparet nov e passionat mores. Un tot popul decovrit, ye 15 may 1796, que omnicós quel it antey hat respectat esset supremmen ridicul e quelcvez odiosi. Li departe del ultim austrian regiment marcat li cade del ancian idés: riscar su vive devenit secun li moda; on videt que por esser felici pos centennies de nauseant sensationes, it esset necessi amar su pais con un real amore e serchar heroic actiones. Ili hat esset plongeat ad-in un profund nocte per li continuation de invidiosi despotisme de Carolo V e de Philippo II; ili renversat lor statues, e subitmen ili esset inundat de lúmine. Durante un demí-centennie, durante que li Encyclopédie e Voltaire expandet se in Francia, li monacos criat ad li bon popul de Milano que aprender a leer, o aprender alquó, esset un tre ínutil pena, e que in payar exactmen su decesim a su prestro e racontant fidelmen a le omni su micri ofenses, on vell presc certmen haver un bon loc in paradise. Por totmen acompleer li debilisation de ti popul, antey tant formidabil e tant rational, Austria hat vendit a les, ínexpensivmen, li privilegie de ne dever furnir alquel recrutes a su armé.
In 1796, li milanés armé consistet ex duantquar rascales vestit in rubie, queles gardat li cité junt con quar magnific regimentes de hungar grenaderos. Libertá de mores esset extrem, ma passion esset tre rar; altrimen, ultra li desagreabilitá de dever racontar omnicós a su prestro, por evitar ruine mem in ti-ci munde, li bon popul de Milano esset ancor subjectet a cert litt monarchic impedimentes queles sin dúbite esset vexant. Por exemple, li archi-duc, qui residet in Milano e guvernat in li nterribilómine del imperator, su cusino, hat havet li lucrativ idé de mercar granes. In consequentie: un ordon quel prohibit al paisanes vendir lor grane til que Su Altesse hat plenat su granieres.
In may 1796, tri dies pos li intrada del Franceses, un yun pictor in miniatura, un poc dement, nominat Gros, plu tard un celebritá, e qui hat venit con li armé, audiente per hasard in li grand Café del Servi (tande secun li moda) un raconta del 'grand actiones' del archi-duc, qui esset ya enorm, prendet li liste de gelates, quel esset printat quam un placate sur un folie de crud, yelb papere. Su li reverse del folie il dessinat li grassi archi-duc; un soldate esset trapicant le per un bayonette in li ventre, e, in vice de sangue, un íncredibil quantitá de grane exfluet. To quo on nominat un joca o un caricatura ne esset conosset in ti-ci land de astut despotisme. Li dessin, forlassat per Gros sur li table, aparet quam un miracul cadet del cieles; it esset gravet durante li nocte e duant mill copies esset vendit ye li sequent die.
Li sam die, on placatat li avise de un 'contribution de guerre' de six milliones, imposit por li besones del francesi armé, quel, hant just ganiat six battallies e conquestat duant provincias, mancat solmen sapates, pantalones, jaquettes e chapeles.
Li masse de bon-humor e de plesura quel iruptet ad-in Lombardia junt con ti-ci apovrat Franceses esset tam grand que solmen li prestros e quelc nobiles aperceptet li dolore de ti-ci contribution de six milliones (un inicial contribution quel esset bentost sequet de mult altres). Ti-ci francesi soldates ridet e cantat tot li die; ili havet minu quam duantquin annus, e lor generalissimo, qui havet duantsett annus, esset aparentmen li maxim old mann in su armé. Ti-ci gayitá, ti-ci yunitá, ti-ci ínsuciantie, respondet plesentmen al furiosi predicationes del monacos qui, durante li precedent six mensus, hat annunciat in li pulpit que li Franceses esset monstrus qui esset obligat, sub pena de morte, incendiar omnicós e decapitar chascun, e pro to chascun regiment marchat con un guillotine a su cap.
In li campanias on videt al porta del cabanes li francesi soldate ocupat a lullar li bebé del dómina, e presc chascun véspere alcun tamburero, ludente li violine, improvisat un ball. Li contra-dansas esset mult tro desfacil e complicat por li soldates, qui apropó apen savet les self, dunc ili ne posse aprender les al féminas del país, e it esset ti-ci féminas qui demonstrat, al yun Franceses, li Monferrina, Salterello e altri italian dansas.
Li oficeros hat esset inlogiat, quandecunc possibil, che li rich persones; li oficeros ya besonat recoleer se. Por exemple, un leutenante, nóminat Robert, havet un billete de logiament por li palace del Marquesa del Dongo. Ti-ci oficero, un yun e alquant ínsuciant conscrite, havet presc null possessiones in li munde, quande il intrat ad-in li palace, except un scudo (valore de six francs) quel il hat recivet a Piacenza. Pos li passage del Ponte de Lodi, il prendet de un bell austrian oficero, mortat per un balle de musquete, un magnific pantalon fabricat de blanc-nov nankin, e nequande esset li procurament de un vestiment plu oportun. Su epolettes de oficiero esset de lane e li drap de su jaquette esset suet al fódere del manches por que su pezzes ne desunit; ma li situation esset mem plu trist: li soleas de su sapates esset fabricat ex pezzes de chapeles, similmen trovat sur li camp de battallie, ultra li Ponte de Lodi. Ti exprompte soleas esset fixat a su sapetes per cordes, queles esset clarmen visibil, ergo quande li majordomo aparit al chambre de Leutenante Robert por invitar le a manjar con li Seniora marquesa, li leutenante subitmen sentit extremen embarrassat. Il e su oficero de ordonantie passat li subsequent du hores, til ti fatal diné, occupat per reparar li jaquette e tintent nigri, per incre, li embarrassant cordes circum su sapetes. Finalmen li terribil moment arivat.
"In mi tot vive yo hat nequande sentit plu íncomfortosi," Leutenante Robert dit a me. "Ti senioras pensat que yo vell terrer les, e yo self esset trement plu quam les. Yo regardet mi sapates e ne savet qualmen marchar gracilmen. Li bellitá del Marquesa del Dongo," il adjuntet, "esset plu grand quam jamá. Vu self connosse su bell ocules, de un angelic dulcitá, e su jolli capillatura, de un tenebrosi blond, quel dessina tant bon li oval contura de su charmant visage. Yo have in mi chambre un Herodias de Leonardo da Vinci, quel simila su portrete. Deo volet que yo esset tant captet per su supernatural bellitá que yo obliviat pri mi vestimentes. Durante li precedent du annus yo hat videt nequó except desbell e miserable coses in li montes del land de Genova; yo audaciat adparlar la e dit quelc paroles pri mi ravissement.
"Ma yo havet tro mult sense pro tardar me tre long donante complimentes. Durante que yo parlat, yo videt, in un manjatoria totmen de marmor, decidu lacayos e personal servitores qui tande semblat a me esser vestit in li maxim magnific vestimentes. Imagina que ti rascales havet ne solmen bon sapates ma adplu fibles de argente! Yo videt, ex li angul de mi ocul, lor stupid, fixat regardes ad mi costume, e fórsan anc ad mi sapates, regardes queles ya penetrat mi cordie. Yo vell posser timentat ti-ci homes per solmen un parol, ma qualmen reprimandar les sin riscant terrer li senioras? In facte, li marquesa, pro dar se un poc corage, quam ella hat dit a me cent vezes desde ti témpor, hat fat venir del conventu (u ella tande esset un pensionaria) Gina del Dongo, li sestra de su marito, qui depoy esset ti charmant Comtesse de Pietranera: nequí, in prosperitá, havet plu gayitá o esset plu amical, sammen quam nequí, in misfortun, havet plu corage o esset plu seren.
"Gina, qui ye ti témpor esset fórsan decitri (ma qui aparet deciott, vivaci e franc), quam vu save havet tant timore de irupter in hilaritá pro mi costume que ella ne audaciat manjar. Li marquesa, in contrari, opresset me per polit remarcas; ella videt, tre bon, li movementes de ínpatientie in mi ocules. In un parol, mi aspecte esset lamentabil. Yo devet tolerar despecte, un situation quel on di es ínpossibil por un Francese. Finalmen un lucent idé descendet ex li cieles e iluminat me: yo comensat racontar a ti-ci senioras pri mi misere, e to quo noi hat suffret durante li precedent du annus in li montes del land de Genova u noi esset retenet de idiotic old generales. Ta, yo dit, on dat nos assignats, queles ne esset legal moné in ti land, e tri uncies de pane chascun die. Yo hat parlat solmen durante du minutes quande li bon marquesa havet lácrimes in su ocules, e Gina hat devenit grav.
"'Quo, leutenante?' ella dit a me. 'Tri uncies de pane!'
"'Yes, senioretta; ma ye altri látere ti-ci distribution mancat tri vezes chascun semane, e pro que li paisanes—che li domes de queles noi esset inlogiat—esset mem plu miserabil quam nos, noi dat un poc de nor pane a les.'
"Surtiente del table, yo ofertat mi brasse al marquesa til li porta del salon, poy rapidmen revenit a mi sede e dat al domestico, qui hat servit me al table, ti sol scudo, egal a six francs, quel yo hat tant sovente imaginat vell esser expendet por mi ínpossibil somnies de posseder un bon hem.
"Un semane plu tard," Robert continuat, "quande it esset bon constatat que li Franceses guillotinat nequí, li Marqueso del Dongo revenit de su castelle in Griante, sur li Lago de Como, u il hat bravmen refugit durante que li armé aproximat se, abandonante al hasardes de guerre su yun e bell marita e filia. Li odie que ti-ci marqueso havet por nos egalat su timore, a saver, esset ínmensurabil: su grassi facie, pallid e pie, esset amusant a vider quande il dit a me politmen. Le die pos su revenida a Milano, yo recivet tri ulnes de drap e ducent francs ex li contribution del six milliones: yo renovat me, e devenit li cavaliero de ti-ci senioras, pro que li seson del balles esset comensant."
Li historie del Leutenante Robert esset plu-minu to de omni Franceses; in vice de mocar li misere de ti-ci brav soldates, on comiserat les e amat les.
Ti-ci epoca de ínexpectat bon-humor e ebriat excitation durat solmen du brevi annus; li frenesie hat esset tant excessiv e tant general que it vell esser totmen ínpossibil por me descrir, sin ti-ci profund e historic reflection: ti-ci popul hat esset enoyat durante cent annus.
Li voluptá quel es natural in sudic landes hat reyet al corte del Visconti e del Sforza, ti famosi ducs de Milano. Ma desde li annu 1624, quande li Hispanes hat conquestat il milanesi país (e conquestat it quam taciturn, suspectiv, arogant mastres, sempre timent revolte), gayitá hat fugit. Li populs, adoptente li mores de lor mastres, revat plu pri venjar li max micri insulte, per un colpe de puniale, quam pri juir li present moment.
Li frenetic joya, li gayitá, li voluptá, li obliviation de omni trist—o solmen rasonabil—sentes devenit tant grand, desde 15 may 1796, quande li Franceses intrat Milano, til april 1799, quande ili esset forchassat ex li battallie de Cassano, que on dit que durante ti-ci periode alcun old millionari mercantes, old usureros, e old notarios obliviat pri esser morosi e pri amassar moné.
Admáxim on posse contar quelc families, apartenent al alt nobilité, queles hat retirat se a lor palaces in li campania, quam si ficter ne vider li general bon-humor e li expansion de omni cordies. It es anc ver que ti-ci nobil e rich families hat esset distintet, ye un tre ínquietant maniere, in li colection per fortie del 'contribution de guerre' por li francesi armé.
Li Marqueso del Dongo, iritat de vider tant gayitá, hat esset un de unesim persones queles revenit a su magnific castelle de Griante, ultra Como, ad u li senioras eat con Leutenante Robert. Ti-ci castelle, situat in un position que esset fórsan unic in li munde, sur un plató cent quinant pedes súper ti sublim lago, de quel it supervidet un grand parte, hat esset un forteresse. Li familie del Dongo comandat su construction durante li 15im centennie, quo esset atestat in omni loc per marmor plaquettes monstrant su blason. On posse ancor vider li levabil pontes e profund circumfosses, queles, por dir li veritá, esset sicc; ma con ti mures de ottant pedes alt e six pedes spess, ti-ci castelle esset secur contra assalte e it esset pro to car al suspectiv marqueso. Circumdat de duantquin o triant domesticos queles il suposit esset loyal, aparentmen pro que il nequande adparlat les except por insultar les, il esset minu tormentat per timore quam a Milano.
Ti-ci timore ne esset totmen sin cause: il corespondet max activmen con un spion postat de Austria sur li sviss frontiera, tri legues de Griante, por ingeniar li escapation del prisonarios captet sur li camp de battallie, conduida quel fórsan vell esser considerat quam seriosi del francesi generales.
Li marqueso hat lassat su yun marita a Milano; ta ella directet li aferes del familie e esset chargeat de payar li contributiones imposit sur li casa del Dongo (quam on dit in Italia); ella serchat por diminuer ti-ci contributiones, quo obligat la a visitar ti nobiles qui hat acceptat public functiones, e mem quelc tre influential ínnobiles. Un grand eventu tande evenit in ti-ci familie. Li marqueso hat arangeat li maritage de su yun sestra Gina con un person de grand richesse e del max alt nascentie; ma il pudrat se, e pro to Gina recivet le con grand eruptiones de rision, e bentost ella ínprudentmen maritat li Comto Pietranera. Il esset ya un max bon gentilmann, de tre bon aspecte, ma su familie esset financialmen ruinat, e, por compleer li desgracie, il esset un foyosi partisan del nov idés. Pietranera esset mem un sub-leutenante in li italian legion, un facte pri quel li marqueso ya desesperat.
Pos ti-ci du annus de frenesie e de bon-humor, li Directoire de Paris, conduinte se quam un bon-etablisset monarch, monstrat un nov odie por omnicós quel ne esset mediocri. Li inept generales queles it dat al armé de Italia perdit un serie de battallies sur ti sam planuras de Verona queles hat videt, du annus antey, li prodigies de Arcole e Lonato. Li austrianes aproximat se ad Milano; Leutenante Robert, qui hat devenit chef de un battallion e esset vulnerat al battallie de Cassano, venit a logiar por li ultim vez che su amica li Marquesa del Dongo. Li adíos esset trist; Robert partit junt con Comto Pietranera qui sequet li Franceses durante lor retirada sur Novi. Li yun comtessa, a qui su fratre refusat payar su legítimu, sequet li armé montat sur un carrette.
Tande comensat ti epoca de reaction e de retorn al old idés, que li Milaneses nominat i tredici mesi (li decitri mensus), pro que in facte lor fate esset que ti-ci retorn a stupiditá durat solmen decitri mensus, til Marengo. Omne quel esset old, devoet, morosi, reaparit al cap del aferes e recomensat guvernar li societé: bentost li persones queles hat restat fidel al bon doctrines publicat un raporte in li villages que Napoleon hat esset pendet del Mamelukes in Egiptia, quam il tant totmen meritet.
Ínter ti mannes qui hat eat a budar in lor domenes e qui revenit tot desordinat pro venjament, li Marqueso del Dongo se distintet per su furie; su exageration portat le naturalmen al cap de su partise. Ti-ci seniores, ya honest persones quande ili ne esset timorosi, ma qui tremet ancor, successat circumear li austrian generale: un sat bon mann, il permisset que on persuadet le que severitá esset 'alt politica', e comandat que cent quinant patriotes deve esser arestat: ya li max bon mann tande in Italia.
Bentost on deportat les al Golfettes de Cattaro (Bocche di Cattaro), e, jettat ad-in li subterran grottes, li humiditá e ante omnicós li manca de pane fat bon e prompt justicie por omni ti-ci rascales. Li Marqueso del Dongo havet un tre alt rang, e, pro que il juntet un sordid avaritá a un grand númere de altri bon qualitás, il publicmen fanfarona que il inviat null scudo a su sestra, li Comtesse Pietranera: sempre follimen inamorat, ella ne vole abandonar su marito, e fameat in Francia junt con le. Li bon marquesa esset desesperat; finalmen ella successat a furter quelc diamantes ex su juveleríe-buxe, quel su marito reprendet de la, chascun nocte, por stivar sub su lette in un cassette de ferre: li marquesa hat aportat un dot de ottcent mill francs por su marito e recivet ottant francs por mensu por su personal expenses. Durante li decitri mensus in queles li Franceses ne esset in Milano, ti-ci tot timid fémina trovat varie pretextes e restat in luctu.
Noi deve confesser que, secun li exemple de mult grav autores, noi hat comensat li historie de nor heróe un annu ante su nascentie. In facte, ti-ci essential personage es nequí altri quam Fabrizio Valserra, marchesino del Dongo, quam on dit in Milano. Il hat pena se por nascer apen quande li Franceses esset forchassat e trovat se, per hasard de nascentie, li duesim filio de ti-ci Marqueso del Dongo qui esset un tam grand proprietario de terra, e de qui vu ja conosse li grassi e pallid visage, li fals subride e li ínlimitat odie por li nov idés. Li tot fortun del familie esset destinat al max old filio, Ascanio del Dongo, li digni portrete de su patre. Il hat ott annus, e Fabrizio du, durante que subitmen ti Generale Bonaparte, qui chascun nobil person credet pendet ante long témpor, desendet del Mont Saint–Bernard. Il intrat ad-in Milano; ti moment es ancor unic in historie: imagina un tot popul follimen inamorat. Quelc dies pos to, Napoleon ganiat li battallie de Marengo. Li reste es ínutil a dir. Li ebriat excitation del Milaneses atinget su maximum; ma, ti-ci vez, it esset mixtet con idés de venjament: on hat docet ti-ci bon popul qualmen odiar. Bentost ili videt li ariva de to quo restat del patriotes qui esset deportat a Bocche di Cattaro; lor retorn esset celebrat per un national festa. Lor pallid facies, lor grand astonat ocules, lor magri membres, fat un strangi contraste con li joya quel eruptet partú circum les. Lor ariva esset li signale por li departe del plu compromettet families. Li Marqueso del Dongo esset un del unesim persones a fugir ad su castelle de Griante. Li chefes del grand families esset plenat de odie e de timore; ma lor maritas, lor filias, rememorat li joyas del prim ocupation del Franceses, e regretat pri Milano e ti balles, queles esset tant gay, e queles ínmediatmen pos Marengo esset organisat denov al Casa Tanzi. Quelc dies pos li victorie, li francesi generale qui esset chargeat por mantener li tranquilitá in Lombardia aperceptet que omni farmeros del nobiles, e omni old maritas del campania, totmen ne pensat pri ti-ci astonant victorie del Marengo, quel hat changeat li destines de Italia e reconquestat decitri fortificat positiones in un singul die, ma pensat solmen pri un profetie de San Giovita, le prim santo-patron de Brescia. Secun ti-ci sacri declaration, li prosperitá de Francia e de Napoleon vell cessar decitri semanes pos Marengo. To quo excusa un poc li Marqueso del Dongo, e omni li nobiles budant in lor campanial domenes, es que ili vermen e seriosi credet li profetie. Null de ti-ci persones hat leet quar volumes in lor vive; ili apertmen fat lor preparationes por reintrar Milano al fine del decitri semanes, ma témpore, passante se, marcat nov successes por li cause de Francia. Retornat a Paris, Napoleon, per sagi decretes, salvat li Revolution in su land, quam il hat salvat it in Marengo contra li invasores. Tande li lombardian nobiles, refugit in lor castelles, decovrit que in prim ili hat miscomprendet li prediction del santo-patron de Brescia: it ne esset un afere de decitri semanes ma ya de decitri mensus. Li decitri mensus passat se, e li prosperitá del Francia aparet augmentar se chascun die.
Noi glissa súper deci annus de progresse e de bon-humor, de 1800 a 1810; Fabrizio passat li unesim parte de ti-ci decennie al castelle de Griante, dant e recevent fort puniatas ínter li litt paisanes del villages, e aprendent necós, ne mem leer. Plu tard, on inviat le al colegia de Jesuites a Milano. Li marqueso, su patre, insistet que on monstra le latin, ne in li ovres de ti old autores qui sempre parla pri repúblicas, ma in un magnific volume ornat per plu quam cent gravuras, un mastre-ovre del artistes del 17im centennie; to esset li latin genealogie del Valserra, marqueses del Dongo, publicat in 1650 de Fabrizio del Dongo, archi-epíscop de Parma. Li fortunes del Valserra essente precipue militari, li gravuras representat numerosi battallies e sempre on videt alcun heróes de ti-ci nómine donant grand colpes de espade. Ti-ci libre fortmen pleset li yun Fabrizio. Su matre, qui adorat le, obtenet permission de visitar le a Milano de témpor a témpor, ma su marito nequande ofertat la moné por ti-ci viages; it esset su bel-sestra, li amabil Comtessa Pietranera, qui prestat la li moné. Pos li retorn del Franceses, li comtessa hat devenit un del max brilliant féminas del corte del Prince Eugène, li vice-roy de Italia.
Quande Fabrizio hat fat su prim comunion, ella obtenet del marqueso, ancor voluntarimen exiliat, permission de invitar le quelcvez a surtir ex su colegia. Ella trovat le singulari, spíritual, fortmen seriosi, ma un jolli boy, e ne ínapt por li salon de un fémina secun li moda; altrimen, tre ignorant e presc íncapabil de scrir. Li comtesse, qui portat su entusiastic caráctere ad-in omni situationes, promesset su protection al chef del etablissement si su nevo Fabrizio vell far astonant progresse e al fine del annu vell haver mult premies. Por donar a le li medie de meriter les, ella fat venir le chascun saturdí, e sovente ne retrodá le till mercurdí o jovedí. Li Jesuites, benque tendrimen cuidat per li vice-roy prince, esset expulset secun li leges del reyía, e li superiore del colegia, un habil mann, savet omni avantages queles il posse extracter ex su relationes con un fémina qui esset omnipotent a corte. Il nequande contemplat plendir pri li absenties de Fabrizio, qui, plu ignorant quam jamá, al fine del annu obtenet quin prim premies. Pro to, li brilliant Comtessa Pietranera, escortat per su marito, tande un generale comandant un del divisiones del guardie, e per quin o six del plu grand personages del corte del vice-roy, venit por esser present al distribution del premies che li Jesuites. Li superiore esset complimentat per su chefes.
Li comtessa conductet su nevo a omni ti brilliant festas queles marcat li tro brevi regne del sociabil Prince Eugène. Ella hat creat le, per su propri autoritá, quam un oficero de hussares, e Fabrizio, qui hat decidu annus, portat ti-ci uniforme. Un die, li comtessa, charmat de su jolli figura, demanda del prince un posto de page por le, un demande quel significat que li del Dongo familie esset changeant su credes. Li sequent die, ella besonat omni su credite por obtener li consente del vice-roy que il ne vell rememorar ti-ci demande, quel mancat solmen li consente del patre del futur page, e ti-ci consente vell har esset fortmen refusat. Pos ti-ci follie, quel fat tremer li budant marqueso, il trovat un pretexte por advocar ad Griante li yun Fabrizio. Li comtessa supremmen despectet su fratre; ella regarda le quam un trist idiote, e un qui vell esser maliciosi si jamá il vell posser. Ma ella esset tre afectionat pri Fabrizio, e, pos deci annus de silentie, ella scrit al marqueso por reclamar su nevo: il ne respondet a su lettre.
A su retorn a ti formidabil palace, constructet per li plu guerraci de su antecessores, Fabrizio savet nequó in li munde except qualmen exercir (quam un soldate) e qualmen montar un cavalle. Li Comto Pietranera, anc tam afectionat pri Fabrizio quam esset su marita, sovente montat le a un cavalle e ductet le in un parade.
Arivante al Castelle de Griante, Fabrizio, su ocules ancor rubie pro li lácrimes queles il plorat forviageante ex li bon salones de su tanta, trovat solmen li passionat caresses de su matre e de su sestras. Li marqueso esset cludet in su studia con su max old filio, le marchesino Ascanio; ta ili composit ciffrat lettres queles havet li honor de esser inviat ad Vienna; li patre e li filio solmen aparit a repastes. Li marqueso sovente repetit con afection que il esset docent a su natural successor tener, in duplic parte, li contos del productes de chascun de su domenes. In facte, li marqueso esset tro jalusi de su propri possentie por parlar de ti-ci aferes a un filio, li necessi heredante de omni ti-ci ínalienabil domenes. Il employat le por ciffrar depeches de deciquin o duant págines queles du o tri vezes chascun semane il fat esser inviat ad Svissia, ex u on expedit les ad Vienna. Li marqueso pretendet informar su legitim soverano pri li internal statu del Reyía de Italia, quel il tot ne conosset self, e su lettres esset sempre tre successosi, vi qualmen: li marqueso fat esser contat, per un loyal agente sur li grand via, li númere de soldates de un determinat francesi o italian regiment quel esset changeant su garnison, e, raportante al corte de Vienna il sempre cuidat a diminuer ti-ci númere ye un quart del númere del soldates present. Ti-ci lettres, altrimen ridicul, havet li merite de dementir altri plu veraci lettres e dat plesura. Dunc, un poc ante que Fabrizio arivat al castelle, li marqueso hat recivet li marca de un famosi órden: it esset li quinesim quel ornat su jaque de chambellane. Advere, il havet li chagrine de ne audaciar portar ti-ci jaque éxter su studia; ma il nequande permisset se dictar un depeche ante que il hat vestit se in ti-ci brodat costume, garnit con omni su órdenes. Il vell har credet se quam ya desrespectant, si il vell har actet altrimen.
Li marquesa esset astonat del gracies de su filio. Ma ella hat conservat li hábitu de scrir du o tri vezes chascun annu a Generale Comto d’A——; quel esset a ti témpor li titul del Leutenante Robert. Li marquesa havet un horrore de mentir al persones queles ella amat; ella interrogat su filio e esset decorageat de su ignorantie.
"Si, a me, il semblar desinstructet," ella dit a se, "a me qui save nequó, dunc Robert, qui es tam inteligent, vell trovar su education absolutmen fallit; e ho-témpor on deve haver merite." Un altri strangitá, quel astonat la presc egalmen, esset que Fabrizio hat vermen credet omni li religiosi coses queles on hat docet a le che li Jesuites. Benque ella self esset tre pie, li fanatisme de ti-ci infante fat ella tremer; "Si li marqueso have li sense por decovrir ti-ci medie de influentie, il va forprender de me li amore de mi filio." Ella plorat mult, e pro to su passion por Fabrizio augmentat se.
Li vive in ti-ci castelle, populat con triant o quarant domesticos, esset fortmen trist; dunc Fabrizio passat omni su dies ye chassar, o ye explorar li lago in un micri barca. Bentost il conosset, tre bon, omni li cocheros e li stalle-servitores; omnes esset ardent partisanes del Franceses e apertmen mocat pri li devoet personal servitores, atachat al person del marqueso o a to del su max old filio. Li grand subjecte de jocar contra ti-ci grav persones esset que, imitante su mastres, ili pudrat se.
Capitul 2
... Alors que Vesper vient embrunir nos yeux
Tout épris d'avenir, je contemple les cieux
En qui Dieu nous escrit, par notes non obscures,
Les sorts et les destins de toutes créatures.
Car lui du fond cieux regardant un humain
Parfois mû de pitié, lui montre le chemin;
Par les astrcs du ciel qui sont des caractères
Les choses nous prédit et bonnes et contraires.
Mais les hommes chargés de terre et de trépas
Méprisent tel écrit, et ne le lisent pas.
Ronsard
Li marqueso professet un vigorosi odie por li Elucidament. "It es idés," il dit, "queles ha ruinat Italia"; il ne savet qualmen conciliar ti-ci sant horrore de instruction con su desir por vider su filio Fabrizio perfecter li education tam brilliantmen comensat che li Jesuites. Por minimisar hasardes, il chargeat li bon abate Blanès, prestro de Griante, de continuar li instruction de Fabrizio in su latin studies. It esset necessi que li prestro savet ti-ci lingue, ma it esset li objecte de su despecte; su conossentie con ti-ci lingue esset limitat a recitar, ex memorie, li pregas de su messale, queles il apen posset interpretar por su congregation. Ma ti-ci prestro ne esset minu fortmen respectat—e mem timet—in li canton; il hat sempre dit que ni in decitri semanes, ni mem in decitri mensus, on vell vider li acomplement del celebrat profetie de San Giovita, li santo-patron de Brescia. Il adjuntet, quande il parla a su secur amicos, que ti-ci númere decitri deve esser interpretat ye un maniere quo vell astonar li munde, si on vell esser permisset a dir lu tot (1813).
Li facte es que li abate Blanès, un personage de primitiv honestitá e vertú, adplu un 'universal genio', passat omni su noctes alt in su cloch-turre; il esset folli pri astrologie. Pos har usat su dies a calcular li conjunctiones e li positiones del stelles, il devoet li plu grand parte de su noctes a sequer les in li ciel. Caus su povritá il ha null instrument except un long telescop fabricat ex un carton tube. On posse imaginar li despecte, por li studie de lingues, sentit de un mann qui passa su vive ye decovrir li precis dates del cade del imperies e del revolutiones queles changea li facie del munde. "Quo save yo plu, pri un cavalle," il dit a Fabrizio, "si on doce me que in latin su nómine es equus?"
Li paisanes timet li abate Blanés quam un grand magico: e il, mersí al general timore causat per su vigiles in li cloch-turre, impedit les de furter. Su colegos, li prestros del vicinitá, fortmen jalusi de su influentie, ya detestat le; li Marqueso del Dongo solmen despectat le pro que il rasonat tro mult por un mann de un tal bass rang. Fabrizio adora le: por plese le, il quelcvez passat tot li véspere ye far enorm additiones o multiplicationes. Tande il montat al cloch-turre: to esset un grand favore quel li abate Blanés hat concedet a nequí; ma il ama ti-ci infante por su naivitá.
"Si tu ne deveni un hipocrit," il dit a le, "fórsan tu vell esser un mann."
Du o tri vezes chascun annu, Fabrizio, intrepid e passionat in su plesuras, presc dronat se in li lago. Il esset li chef de omni grand expeditiones del litt paisanes de Griante e de Cadenabbia. Ti-ci infantes hat procurat quelc micri claves, e quande li nocte esset mult tenebrosi ili vell penar por aperter li serrures del catenes queles atachat li botes a alcun gross rocca o alcun árbor vicin al rive. It deve esser explicat que sur li Lago de Como li industrie del piscatores arangea nocte-cordes a un grand distantie del rives. Li superiori extremitá del corde es atachat a un micri planca, covrit ex corc, e un tre flexibil avelani ramette, quel es fixat a ti-ci planca, suporta un micri tintinette quel tintina quandecunc un pisc, prendet al corde, da un sucusse al flottette.
Cadenabbia di Griante, sur li west rive del Lago de Como, Italia, in 1997
Foto de Nick Csakany (ex Wikipedia, public dominia)
Li grand objecte de ti-ci noctal expeditiones, de queles Fabrizio esset chef comandator, esset ear a visitar li nocte-cordes, ante que li piscatores hat audit li advertiment dat per li micri tintinettes. Ili preferet stormosi tempes, e por ti-ci dangerosi aventuras ili inbarcat durante li matine, un hor ante alba. Abordante li bote, ti-ci infantes credet se esser precipitant ad-in li plu grand dangeres (to esset li bon látere de lor actiones) e, sequente li exemples de lor patres, devoetmen recitat un Ave Maria. Ma it sovente evenit que al moment de lor departe, al instante quel sequet li Ave Maria, Fabrizio subitmen sentit un premonition. To esset li fructe quel il hat recoltat ex li astrologic studies de su amico li abate Blanès (de qui su preditiones il tot ne credet). Secun su yun imagination, ti-ci premonition ínfallibilmen anunciat li successe o dessuccesse del expedition; e pro que il esset plu resolut quam omni su camarades, poc a poc li tot truppe tant prendet li hábitu de haver premonitiones que si, al moment de inbarcation, on aperceptet un prestro sur li rive, o si on videt un volant corvo al levul, ili hastat se a remetter li serrures al catenes del botes, e chascun eat a inlettar se. Dunc li abate Blanès ne hat comunicat su alquant desfacil scientie a Fabrizio, ma, sin saver, il hat infectet le con un ínlimitat confidentie in li signes queles predí li futur.
Glossarium in anglés
Glossary in English
Clave
Key
fr. = French
it. = Italian
de. = German
<adj.> = adjective
<n.> = noun
<v.> = verb
... = indicates a word has other important meanings not listed in the glossary
Númeres e dates
Numbers and Dates
0 = null
1 = un
2 = du
3 = tri
4 = quar
5 = quin
6 = six
7 = sett
8 = ott
9 = nin
10 = deci
15 = deciquin
20 = duant
25 = duantquin
30 = triant
100 = cent
200 = ducent
1000 = mill
1624 = mill sixcent duantquar
1796 = mill settcent ninantsix
1799 = mill settcent ninantnin
1000000 = un million
6000000 = six milliones
ye 15 may 1796 = ye deciquin May mill settcent ninantsix [see below]
Carolo V = Carolo-quin [see below]
Philippo II = Philippo-du [see below]
Definitiones
Definitions
* a:: at (as in being located at a particular place)...
* abate:: abbot (the head of an abbey); also, as in fr. abbé, can refer to any Catholic priest, which is the sense in which the word is most commonly used in this text
* ad:: at (as in direction toward); to (as in motion toward)
* ad-in:: into
* apertmen:: openly
* archi-epíscop:: archbishop
* assignat:: (fr.) a type of paper money issued in France from 1789 to 1796; not accepted as legal tender in Italy
* bon-humor:: good humour, happiness (fr. bonheur)
* Cadenabbia di Griante:: a small community on the west shore of Lake Como, part of the municipality of Griante (it. Cadenabbia di Griante)
* Carolo V:: Charles V (fr. Charles V); the archaic and unusual name Carolo V, inspired by the Latin Carolus, is used to avoid confusion with other monarchs with very similar names and refers to Charles V, Holy Roman Emperor from 1519-1556. Note: the modern name Charles would not normally be spelled in this archaic manner in Occidental (it would probably be spelled Carlos or left unchanged).
* carrette:: cart <n.>
* Cartusie:: Charterhouse (fr. Chartreuse)
* catenes:: chains (fr. chaînes)
* chassar:: to hunt <v.>...
* cicisbeo:: cicisbeo (it. cicisbeo or cavalier servente), a married woman's professed lover
* che li rich persones:: at the homes of the rich = with the rich (fr. chez les gens riches)
* chef comandator:: commander in chief
* comandator:: commander
* contra-dansa:: contradance = a style of country dancing popular in France in the 18th century, especially social dances, including for example the quadrille (fr. countredanse)
* colpar:: to strike or hit (more common is the expression dar un colpe = deal a blow)
* colpe de espade:: sword-blow <n.> (a blow dealt with a sword)
* criat ad:: shouted at; cried out to; dinned into the ears of
* de témpor a témpor:: now and then
* desinstructet:: uneducated <adj.>
* le Directoire de Paris:: (fr.) the name of the political regime of France at the time
* docer a:: to teach to [do something] (fr. apprendre a)
* duplic parte:: (accounting) double-entry
* ear:: to go <v.> (ear should be favoured over vader unless you wish to emphasise the notion of going by foot; the verb ear is the most commonly used verb in Occidental to mean "to go" and is the correct word to use in general for "to go" and for constructions such as "Ili eat a budar." = "They went to sulk.")
* li Elucidament:: the Enlightenment (fr. les Lumières) [period of history]
* etablissement:: establishment <n.> (an establishment or institution, for example a school or other body)
* expander se:: to spread or expand itself (e.g. across an area or territory)
* franc:: franc <n.> (unit of currency in France)
* generalíssimo = General-in-Chief (fr. général en chef) [variant spelling of generalissimo which emphasises the correct stress]
* grand via:: high road <n.> (fr. la grande route)
* grane:: grain in general || corn || wheat || stone <n.> (of fruit)
* Griante:: Griante, a municipality on the west shore of Lake Como, Italy (it. Griante)
* guillotinar:: to guillotine <v.>
* hungar:: hungarian <adj.>
* ciffrar:: to encode <v.>
* li Lago de Como = Lake Como (it. il lago di Como, fr. le lac de Côme)
* ínnobile:: commoner <n.> (a person who is not of the nobility; may refer to a male or female commoner)
* ínplesentesse:: unpleasantness (fr. désagrément)
* ínsuciantie = carelessness, nonchalant manner, offhandedness (fr. insouciance)
* internal:: internal <adj.>
* land:: land (a very broad and general term meaning an area of land; also, a specific term meaning country, as in "Australia is a country.")
* legítimu:: a type of monetary inheritance to which an heir is legally entitled, known in French as a légitime
* legue:: league <n.> (a variable distance of approximately 4 km, corresponding to a one-hour walk) (fr. lieue)
* lombardian:: lombardian <adj.> (pertaining to the people of Lombardy)
* mercar granes:: to trade grain = to trade in grain (fr. faire le commerce des blés)
* majordomo = majordomo (fr. majordome)
* Mameluke:: Mameluke <n.> (fr. Mamelouk or Mameluk)
* milanesi pais:: see país
* nankin = nankeen (fr. nankin)
* nobile:: noble <n.> (a person of nobility, a noble; may refer to a male or female noble)
* nocte-cordes:: night-lines (fishing) (fr. lignes dormantes)
* omnipotent:: all-powerful, omnipotent <adj.>
* Philippo II:: Philip II (fr. Philip II); the archaic and unusual name Philippo II, inspired by the Latin Philippus, is used to avoid confusion with other monarchs with very similar names and refers to Philip II (the son of Charles V, Holy Roman Emperor). Note: the modern name Philip would not normally be spelled in this archaic manner in Occidental (it would probably be spelled Filipe or left unchanged).
* omnicós:: everything [variant spelling of omnicos which emphasises the correct stress]
* país:: an area of countryside outside of a city and the city it contains [this meaning is historically derived from the Latin pagus (fr. pays, it. paese, de. gau); e.g. the Low Latin pagus mediolanensi corresponds to fr. la pays milanais (or simply le Milanais), it. il paese milanese, and could be very roughly translated into English as 'the District of Milan' or 'the Shire of Milan'. The use of the Occidental word land would be incorrect here; the correct Occidental term is milanesi país. Also, the Occidental word país absolutely does not mean country, in the sense of "Australia is a country."; for that the Occidental word land must be used.]
* Parma:: Parma, a city in Italy (it. Parma; fr. Parme)
* prestro:: priest (fr. curé), usually implying Catholic priest [the term pastor has been avoided in the translation since it would tend to imply Protestant clergy]
* posto de page:: post as a page <n.> (a post of employment as a servant)
* quandecunc possibil:: whenever possible = as much as possible (fr. autant que possibil)
* reaparir:: to reppear <v.>
* recoltar:: to gather or harvest <v.>
* reconquestar:: to reconquer <v.>
* reintrar:: to re-enter <v.>
* república:: republic
* Republicanes de Lombardia:: the Republicans of Lombardy (fr. les Lombards républicains)
* retrodár:: to give back; to restore; to return <v.>
* santo-patron: patron saint
* serrure:: lock, padlock (fr. Cadenas)
* stormosi tempe:: stormy weather; see stormosi tempes
* stormosi tempes:: times of story weather, times when the weather is stormy
* suspectibil:: suspicious (open to suspicion; for suspicious of others use suspectiv.)
* suspectiv:: suspicious (suspicious of others, untrusting; for worthy of suspicion or open to suspicion use suspectibil)
* tempe:: weather; see stormosi tempes
* tintinette:: a hand-bell or other very small bell (fr. petite sonnette)
* ulne:: ell (fr. aune) [a measure of length, varying in different countries: in England equal to 45 inches]
* universal genio:: polymath, renaissance man (fr. homme d'esprit universel)
* vader:: to go <v.> (the verb ear should be used instead of vader unless you wish to emphasise the notion of going by foot; it is best to think of vader as usually meaning "to walk" or "to go by foot")
* vice-roy:: viceroy
* ye:: on / at (on a particular date; at a particular time of day); by (spending time by doing something. e.g. "Fabrizio passat omni su dies ye chassar..." = "Fabrizio spent all his days hunting...") ...
* ye 15 may 1796:: on the fifteenth of may, 1796